Tristesa latent..

 No one talks to her, she feels so alone
she's in too much pain to survive on her own
the hurt she can't handle overflows to a knife
she writes on her arm, wants to give up her life
each day she goes on is a day that she is brave,
fighting the lie that giving up is the way,
each moment of courage her own life...

I quan penses que tot havia quedat en l'oblit, tornen a sorgir del fons del teu cor tots aquells records dolorosos que tant ansiaves oblidar... Tornen aquells sentiments, aquelles sensacions horripilants de soletat i d'angoixa que no et deixaven viure, aquella ansietat que et perseguia dia i nit i no et deixava seguir amb la teva vida d'avans, com una persona normal i corrents. I per molt que lluitis i lluitis, mai desapareixen... Sempre estan allà, enterrades en el fons del teu cor, i encara així, no pots evitar que de tant en tant sortint a la llum, deixant-he al descobert, deixant al descobert aquella tristesa latent que amagues...

 'maddays!

Fàstic.

M'agradaria poder fugir ven lluny d'aqui, on ningú em pogués trobar, on ningú em pogues molestar. Amagada entre la foscor, acompanyada de la solitud i els meus pensaments, un lloc on pogués ser lliure, on pogués ser jo mateixa.. 

 C. Suñén photographies

Però al món real no van així les coses. A la realitat mai pots fugir, mai pots amagar-te perquè sempre acavarant trobante. Sempre et molesten fins acabar amb la teva paciencia, sempre t'estan retraient coses i et crivellen a problemes. Però, mai s'han preguntat que potser tu ja tens suficients problemes per que et vinguin amb més? O el simple fet de com et sentarà tot el que et diguin? No, mai s'han preguntat això avans de fer-ho, sempre desprès, quan veuen que tot s'ha fotut, quan veuen que no estàs bé, quan veuen que els seus comentaris t'han destrosat i t'han fet plorar. Llavors, és allà on s'adonen de l'ho fragil que ets, s'adonen que ets una persona que sempre s'amaga darrera d'un somriure, que intenta fingir que es feliç quan es sent sola i vuida, s'adonen que ets una persona com ells, un ésser humà... I som aixi, primer actuem i desprès pensem! 

Donem fàstic!

'maddays!

Aquest és el meu lema!

 C. Suñén photographies

' Somriu i pensa en positiu!

En aquells moments en els que et sent vuida i sola, en els que res té sentit, en els que tot et surt malament i res surt com tu vulies, en els que tot és de color negre i no ets capaç de trobar una sortida cap a una vida plena de colors... En aquells moments, el millor que pots fer és somriure i pensar que per molt que estiguis en la foscor sempre hi haurà un petit raig de llum que et guiarà, sempre hi haurà alguna cosa positiva que et fagi tirar endavant.

'maddays!

Per sempre més...

Avui us deixo una cançó feta per el meu millor amic Javi. Sincerament quan me l'ha ensenyat m'he sorprès bastant perquè és preciosa. Val la pena llegir-la, feu-me cas us agradarà.

"Per sempre més..."

Sempre em sento atret pel teu somriure
i pel teu cor que m'il·lumina.
Escapem-nos d'aquesta immensa foscor:
dóna'm la mà.
Quan et vaig conèixer, vaig recordar imatges
que guardava dins del cor des que era petit.
¿Vols ballar amb mi en aquest difícil camí
de llum i ombra? ¿Encara m'estimes?
¿Vols que continuem el viatge junts?

A vegades vull mirar enrere,
a vegades vull mirar cap a una altra banda,
però lluitaré amb amor, coratge i orgull...
Sempre em sento atret pel teu somriure,
que és un racó immens d'esperança.
En aquest univers, tots busquem l'eternitat.
Encara que faci veure que no m'importes,
la veritat és que t'estimo molt.
Escapem-nos d'aquesta immensa foscor:
et dono la mà.
Em preocupa que visquis tan de pressa.
Això fa que estigui de mal humor,
tot i que sé que pots fer tot el que et proposis.
El que fas em fa perdre el món de vista.
¿Encara m'estimes? ¿Vols que ens perdem,
que ens perdem en la immensitat de l'oceà?
T'he de dir tantes coses...
Però, ara que estem sols, no sé com fer-m'ho.
No sé per on començar,
no em surten les paraules, no sé què dir!

Sempre em sento atret pel teu somriure.
No sé per què, però ara m'adono
que tinc ganes de trucar-te i parlar amb tu.
Encara que faci veure que no m'importes,
la veritat és que t'estimo molt.
Escapem-nos més enllà de l'horitzó:
dóna'm la mà...

Sempre em sento atret pel teu somriure,
que és un racó immens d'esperança.
En aquest univers, tots busquem l'eternitat.
Encara que faci veure que no m'importes,
la veritat és que t'estimo molt.
Escapem-nos d'aquesta immensa foscor:
et dono la mà.

 

'maddays!

Amistats indiferents...

El temps passa, i de cop i volta, un dia t'adones de com t'has distanciat d'aquelles persones estimades i no has pogut fer res per evitar-ho. T'adones de que han deixat de comptar amb tu i d'explicar-te les seves petites confidencies, de com han deixat de compartitr amb tu mil moments plens de felicitat i mil  preciosos somriures que sempre sortien dels vostres llavis... Poc a poc, vas veient com la teva amistat va caient al fons d'un pou, com es perd entre la foscor, i tot i així no ets capas de fer res per evitar-ho perquè sincerament ho trobes indiferent.

'maddays!

Runaway..

I just wanna scream and lose control, throw my hands up and let it go, forget about everything and runaway yeah. I just want to fall and lose myself, laughing so hard it hurts like hell, forget about everything and runaway yeah.

Runaway Runaway...

 Querer huir lejos, muy lejos de aqui... Donde nadie pueda encontrarte,donde puedas evadirte en tus pensamientos más profundos, donde puedas gritar y llorar sin que nadie te oiga, donde puedas ser tu misma... Querer huir entre la oscuridad hacia una soledad y no poder.

'maddays!

Drogues, et matan per dins ..

- Emborratxante i fumant merdes no soluciones res, ho saps veritat?

 - Ja comencem ...
- Ja comencem no! Esque tia, que cony estàs fent amb la teva vida? No veus que cada vegada estàs pitjor?
-Pitjor? mare meva ...
- Sí, pitjor. Per moltes merdes que et fiquis, per molt que beguis no oblidaràs res!
- Però que cony estàs dient?
- Sé que tot això ho fas perquè creus que oblidaràs el passat ... Beus i fumes per divertir-te i oblidar tot allò que va passar, però sé que tot i així, tots aquells records no et deixen en pau. No et deixen ser tu mateixa i gaudir de les petites coses. No ho veus? Que per molt que fumis i beguis segueixes estant igual?
- Però quina merda t'has fumat?
- Cap al contrari que tu ... Només dic el que veig i el que crec. Ets la meva amiga i no puc seguir veiente així, per això vull que t'adonis que no pots seguir portant aquesta vida.

   

Avui en dia utilitzem l'alcohol i les drogues, com una cosa normal per divertir-se i no ens adonem de l'ho perilloses que són. Pensem que la única forma de passar-ho bé en una festa és bevent o drogant-se, però sincerament no és així. 

Creieu-me, al principi si que et diverteixes, però després, aquesta diversió s'acaba quan comences a trobar-te malament, quan algú es fa mal o simplement quan a un amic teu està a punt de donar-li un coma etilic. Llavors se't treu la borratxera de cop. 

Arriba un moment en què et canses d'acabar en totes les festes igual, de que els teus amics sempre acabin portante en braços o acompanyante fins a casa perquè vas tan malament que no tens ni equilibri, et canses d'acabar en totes les festes vomitant i que els teus amics hagin de veure't en aquest estat, et canses d'aixecar-te al dia següent i que tot et dongui voltes. Hi ha un dia en què et canses de tot això i decideixes no beure més. Llavors t'adones que per passar-ho bé no necessites beure, només amb tenir als teus amics al teu costat ja n'hi ha prou per gaudir de la festa. T'adones que al donar-te un got ple, només d'olorar l'alcohol, una olor semblant a la colònia, se't tanca l'estómac i se't treuen les ganes de beure. I sobretot t'adones que sempre que t'ofereixen alguna cosa per beure, se't passa per la ment tots aquells moments en què vas beure i vas acabar malament, en els marejos, els vòmits, les ressaques, etc. I l'únic que se t'acut dir és "no gràcies, beuré un refresc".  I que més dóna el que pensin els altres en veure que no beus o fumes, poden dir el que vulguin però tu almenys estàs fent alguna cosa bona per a tu, no com ells...

  Avui en dia, en una festa és difícil trobar a un jove sobri, la majoria d'ells beuen i es droguen. A aquells que no ho fan se'ls mira com si fossin uns "bixos raros" i se'ls acusa "d'avorrits" pel fet que no beuen ni es droguen, pel simple fet de que són sans. Però el que no saben els joves consumidors de drogues o alcohol és que, a poc a poc s'estan destruint per dins ... És trist però veritat.

'maddays!

 

T'estimo...

 Mil moments plens de felicitat al teu costat... Però és avui quan sé que puc comptar amb tu, quan puc dir que estic segura de que passi el que passi estaràs al meu costat i que absolutament mai em deixaràs anar de la mà, quan puc dir que això serà per sempre. És avui quan estic completament segura de que vas ser, ets i seràs una persona importantíssima per mi, és avui quan et puc dir que obstacle que vingui obstacle que superarem junts! És avui quan et puc dir que t'estimo amb tot el meu cor i que ets l'amor de la meva vida.

Sincerament ja no tinc paraules amor... Ets la persona més important que tinc en aquesta vida, i mai et vull perdre, per res en el món geme! Perquè sense tu, jo no sóc res petitó! Només puc donar-te les gracies per tot el que fas dia a dia per mi, per tots els cops que m'has ajudat i per tots els somriures que m'has tret, no saps lo agraïda que estic... T'estimo césar i saps que sempre serà així!

ETERN!♥

Soletat.

"A vegades encara que tinguis a les millors persones al teu costat, pot haver alguna cosa que et fagi caure en la soletat..."

 

 Però el problema està, quan aquest fet es torna continu. Quan dia rere dia et sents buit, com si dins teu hi hagués alguna cosa que faltés, un forat negre en el teu interior, el qual s'aporeda dels teus sentiments, el qual ningú no aconsegueix omplir. Quan nit rere nit derrames llàgrimes entre la foscor, amagat sota els llençols on ningú et pugui veure. Però esque així és la solitud, una profunda sensació de malencolia, un profund sentiment de tristesa que vent bé no saps perquè està allà, però ho està. I l'única certesa que tens en aquests moments, és que vols fugir, vols escabulllir-te entre la foscor, un lloc on puguis aïllar-te del món, on puguis plorar sense pensar en el que pensaràn els altres, un lloc on puguis treure't aquesta màscara de màxima felicitat, que utilitzes per amagar-te, per amagar els teus sentiments, per amagar el teu veritable estat d'anim, aquell que està cansat i deprimit, aquell que només vol estar entre foscor.

'maddays!