paz infinita.

Maddays Photographies

¿Sabes esas chicas que se cortan los brazos con una cuchilla de afeitar, llenándose de heridas y más heridas? Lo hacen para liberar el dolor. Están tan llenas de él que únicamente así superan esa ansiedad, únicamente así sienten la paz infinita.

Quizás mañana la palabra amor-Jordi Serra i Fabra


#maddays.

Eternity.

Maddays Photographies

-L'amor té totes les respostes.

Avui és un dia especial ja que faig dos anys i set mesos amb ell. No hem fet gran cosa, però el simple fet de poder dinar junts i estar tota la tarda estirats al sofa abraçadets ha sigut perfecte. Aquests petits moments plens de màgia són els que de veritat importen, són els que em fan tirar endavant i els que em treuen un somriure en els pitjors moments.

Aquest cap de setmana, també ha sigut genial.  Dissabte va ser el aniversari de la Tabby, així que ens vem ajuntar tots per celebrar-ho. Va estar molt bé, ja que vaig poder passar una gran nit al costat dels meus millors amics. Un gran sopar, una gran festa i unes grans persones. Me'ls estimo moltissim! I Diumenge, va ser un dia per relaxar-me, llegir, etc.


#maddays.

Freedom.

Maddays Photographies

Tens tota la nit per descobrir... 
Jo et portaré per molts camins 
fins que el sol ens sorprengui al matí.


Avui és podria dir que he tingut bastant de temps per pensar. Crec que almenys hem de tindre un parell de minuts al dia per reflexionar, ja que si t'ho prens amb calma i reflexiones veuràs les coses desde un altre punt devista i trobaràs més facilment la resposta als teus problemes.

Així que avui he aprofitat per reflexionar, és podria dir que m'he dedicat a pensar durant tota la tarda i he arribat a la conclusió de que sempre estic pensan en com vull estar, com vull ser i que vull fer però sempre m'oblido del més important que és gaudir de cada instant, gaudir de les petites oportunitats que et dona la vida i deles grans amistats.

Per aixó, he decidit pendre'm les coses més a la lleugera i començar una nova visió, un nou inici. Vull tindre el meu temps per coneixer a noves amistats, sortir i passar-m'ho bé, descobrir nous llocs, ets. El que vindria a ser fer coses diferentes i deixar la rutina enrere.

#maddays.

fàstic.

- A vegades només volem la felicitat, però poques vegades la tenim.

Després d'un cap de setmana fantastic al costat de la persona que més estimo torno a estar aqui. No puc dir gran cosa, només que els pares ja hi son a casa... i amb ells tornen els problemes. Estic tancada a la meva habitació desde llavors, no vull sortir d'ella i sobretot no vull veure'ls. Així que una altra nit sense sopar... El meu estómac ja s'esta acostumant, però jo no. Demà em tornaré a trobar malament, tornaré a sentir aquells marejos i aquella debilitat per el meu cos. Tornaran a envair-me tots aquells records, tota aquella foscor... Tothom em diu que estic aprimant. I la veritat es que jo també ho vec, se'm noten les costelles, no tinc gens de panxa i quan em miro al mirall em vec poca cosa...  No m'agrada aprimar-me, no m'agrada veure'm tant prima, no m'agrada marejar-me cada dos per tres i sobretot no m'agrada sentir-me debil constantment, però no sé perquè ultimament apenes menjo...

#maddays.

asdfghjklñ

Després d'un parell de dies sense escriure aqui estic. No hi ha molta cosa que explicar, el cole de moment va bé (dic de moment perquè encara no m'han dunat la nota de l'examen d'història, que serà suspès).

 A casa s'està guai, els papas s'han marxat aVilanova, així que es podria dir que no hi han mal de caps ni crits. La  majoria de temps estic sola a casa, però està el tete (i amb ell la zaira i la petitona maria). L'altre dia vaig tocar-li la panxa i es notava un petit bonyet (suposo que seria el cap) la cosa es que em va fer ilu xd. Només falten tres mesos per que neixi, i per una part em fa ilusió i per una altre no, encara que sé de sobres que serà la nena dels meus ulls. Tornan a l'ho d'abans, que estiguin el tete i la zaira a casa té coses bones i dolentes (com tot xd). La part bona és que puc fer el que vulgui i portar aqui vulgui i quan vulgui a casa, ell mai em renya, no es preocupa, així de fàcil. I la part dolenta, esque no respecten res, van sempre a la seva i jo em fico dels nervis.

 Canviant de tema, amistats. Les amistats estan una mica complicades. Tendeixo a preocuparme per les antigues amistats, i d'alguna forma ells ja han volat del niu. El javi, el meu millor amic i a qui conec desde els tres anys. Fa un parell d'anys els dos vam repetir quart, i això ens va unir. Desde llavors, em sigut inseparables i sempre he pogut comptar amb ell. Però ultimament, ell ha fet nous amics i encara que em cauen molt bé, casi mai té temps per mi i la Tabby. Sempre que quedem li surt alguna cosa i mai es presenta, avans trucava i avisava però ultimament... ja no ho fa. La Tabby, ara està a l'Hospitalet així que l'ha puc veure més, encara que es per poc temps ja que se'n va al Vendrell a viure, i al gener 6 mesos a Irlanda...  La trobarè a faltar.. Avui, hem estat parlant per telefon (demà la veure) i pensa igual que jo. Li passa exactament el mateix que ami, veiem que el javi té els seus amics i no té temps per nosaltres, i nosaltres no tenim res que fer. Ella té a l'Enock i jo al Cés, però si no poden quedar amb qui quedem? En aquest sentit ens sentim una mica soles...

Enfi, després està la Laura, que mai la veig i mai podem parlar (diferents horaris). Ella estudia per la tarde, mentre que jo pel mati. Encara que no són només els horaris, fa molt que la nostre amistad no es el mateix. Resulta sorprenent el que canvia una persona quan coneix a unes altres... Així que es podria dir que desde llavors la nostre amistad es va anar distanciant, i ara no és res de l'altre món. Encara que quan em donen "els meus baixons"sempre està allà, i sobretot sempre m'enten. Suposu que serà perque les dos vem passar per el mateix, bueno per el mateix no, algu semblant. L'any passat li feian bulling a l'institut, sempre hi han persones que volen fer mal i no els importa res deixar-te pel terra. Ella em recordava ami, quan vaig passar per el mateix i sobretot la noia qui va començar amb tot, la Julia (vaig flipar perquè la conec desde petita i haviem sigut bones amigues, i no m'ho esperava d'ella) em recordava a la Paula (ella va fer exactament el mateix amb mi fa un parell d'anys, ella em va destrossar la vida i em va distanciar de les persones més importants de la meva vida). Enfi, que l'ha vaig ajudar com vaig poder. La trucava cada nit, cada matí li enviava un missatge desitjan-li sort, l'animava escribint-li textos on parlava d'un món millor, de l'esperança i la felicitat i de deixar enrera la soletat i la foscor, anava a buscar-la a l'insti i quan quedavem sempre estava fent bojeries perque ella somrigues. Enfi, que feia tot el possible per animar-la, crec que mai he fent tantes coses per alguna persona. Així que, hagin passat mil coses o no, se que no puc deixar d'estar al seu costat, perqué em recorda massa a mi i perquè es com una germana petita. He de cuidar d'ella.

I per últim, està ell. El Cés, la persona més meravellosa que hi pot existir. Hem passat per mil moments, uns bons i d'altres no. Però, m'he adonat que ell per mi és més que una parella. Va apareixa del no res i em va enamorar desde el primer moment, però el que més em va enamorar d'ell va ser que sempre es preocupava per mi. Quan jo estava destrossada per alguna cosa, ell també ho estava al veure'm així. Encara recordo aquell dia en el que em vaig adonar que ell m'agradava de veritat. Apenes haviem parlat desde que ens coneixiem, però amb quatre paraules em va demostrar que de veritat l'importava que jo estigués bé. Enfi, desde llavors sempre que l'he necessitat ha estat allà. És una persona que per molt emprenyats que arribem a estar, si el necessito vindra a ajudarme. És una persona a la qual li dec tot, ja que ell ha aconseguit que poc a poc sorti d'aquella foscor que m'envoltava. Ell sempre m'ha fet somriure ens els pitjors moments, i sobretot m'ha fet veure les coses desde un altre punt de vista. Ell m'ha ensenyat el que es ser estimada per algu i  sobretot el que és la felicitat. Ell per a mi és vital, és la meva parella, el meu millor amic i el germà que mai he tingut, aquell qui cuida de mi. Enfi, que després de tot aquest temps, després de tots aquests moments i després de totes les emocions que hem passat puc dir-te que ets absolutament tot i que t'estimare sempre, César eternament et portare al meu cor...

The colours parade.

Maddays Photografies

 Amiga y compañera de este mundo lleno de oscuridad, de este mundo donde no existen los colores, donde todo es negro y no hay una pizca de felicidad, un mundo donde la tristeza es el tema principal, un mundo donde solo hay mascaras para esconder tus terribles ganas de llorar. Solo quiero que sepas que aunque nuestro mundo sea así, yo siempre voy a estar a tu lado y voy hacer todo lo posible para que salga el sol y aparezcan los colores.

 The colours parade!

SF!♥

#maddays.

From yesterday...

Maddays Photogrphies

 En un día gris como este todo vuelve a mi. Poco a poco mi corazón se va deshaciendo en mil pedazos. Desde ayer, me invade la oscuridad y poco a poco la tristeza se va apoderando de mi mente. No puedo hacer nada para evitar esto, soy así... Cuando todo empieza a ir bien hay algo que lo estropea, algo que me hace estar mal. I esque no consigo olvidar ese tachón que hay en mi vida, no consigo olvidar esa soledad latente que hay en mi interior, no consigo huir de todos esos recuerdos i sobretodo de ese estado de animo caotico...


#maddays.

Una familia insoportable...

Llegar a tu habitación y romper a llorar... Como puede ser que todo vaya tan mal? Gritos, broncas  y tensión, es lo que me encuentro cada día al llegar a casa. No se puede convivir con gente así, con personas que solo hacen que pensar en ellos mismos y quejarse de todo. No puedes hablar de nada con ellos porque saltan a la minima.. Un día perfecto se vuelve horrible al entrar por la puerta, mi estado de animo cambia  con solo llegar a casa. Vuelve la repulsión hacía todo, hacía ellos, hacía mi... Vuelve la tristeza y la soledad, los dolores de cabeza y las ganas de huir. Solo quiero estar bien, y tener una familia así no me ayuda nada...
Estoy cansada de toda esta mierda...
#maddays.

Maddays Photographies

Ser lliures.

Maddays Photographies

- A vegades, necessitem fugir de tota aquella foscor que ens envolta. Necessitem sentir-nos bé, estar en pau amb nosaltres mateixos... Ser lliures com aquell ocell que observem dia rera dia, aquell que pot solcar els núvols i sentir l'aire entre les seves plomes, aquell que és feliç anant on vol...


En aquests moments em sento així. A casa no s'hi pot estar, tot són crits i queixes. Ultimament, res està bé amb ells i estic molt fastiguejada, però intento pensar el menys possible en això. L'institut sembla que em va bé, estic fent nous amics i amb ell tot va genial. Que més puc demanar? Si el que importa es estimar i ser estimada, i sobretot saber que passi el que passi ell estarà allà. Només m'importa això, saber que ell esta al meu costat i que creu en mi.


Enfi, després de passar un cap de setmana genial amb ell me'n vaig al llit ja que demà matino i m'espera un llarg dia.




#maddays.

Petits records sorgeixen de l'oblit...

Jose i jo, fa cinc anys.
(Primera fotoque ens vem fer)

Jose i jo, fa dos anys. 
(L'última foto que ens vem fer)

Perdre a un amic sempre fa mal... Però fa més mal quan és un millor amic.Un amic amb qui has compartit milers de moments, moments únics, plens de felicitat i emocions. Cinc anys al seu costat, cinc anys sent inseparables...

Hem passat mil coses tu i jo Jose, desde moments genials on només hi havia felicitat i amor, fins a moments plens de tristesa on has estat al meu costat abraçant-me i consolat-me, moments on hem estat els dos abraçats i plorant per xorrades. Moments massa intims, diria jo, en els que m'has arribat a demostrat tot l'ho important que era per a tu i com m'arribaves a estimar. Sé que la nostre amistad, no ha sigut com una qualsevol, ja que era algo més profund. Sé que en aquells moments vas fer tot el possible per veure'm somriure i perquè estigues bé, per el simple fet de que m'estimaves. I també hem estat bones temporades enfadats, perquè vaig preferir a un idiota que em tractava fatal avans que a tu que em tractaves genial. Però, tot i així, ho vem superar tot i vem seguir sent bons amics.

Però desde fa un any, tot ha canviat.Al principi vem estar junts (l'estiu passat) i va ser genial, vem tornar a passar moments únics, vaig torna a ser feliç perquè la nostra amistat tornava a ser com avans, però quan ho vaig deixar amb el Carlos va cambiar molt. Poc a poc vas deixar de tenir temps per a mi, poc a poc vas deixar d'agafar-me el telefon ficant l'escusa que estaves estressat amb el insti. Jo et vaig deixar espai, i l'ho únic que vaig fer amb això va ser perdre't.

I ara, no saps quan trobo a faltar aquell amic, aquell germà petit que sempre cuidava de mi, aquell amb qui em passava hores parlant i parlant... Divendres, serà la nitjove de Congrés. I fara un any en aquesta mateixa festa em vas dir que m'estimaves i que t'alegraves de que tot tornes a ser com avans, i em vas jurar que mai més canviaria. Però no se perquè no va ser així. Sé de sobres que divendres ens veure'm, el que nose és si em saludaras o faras veure que no em veus...No ho sé pas, així que ja ho veurem. A mi m'agradaria que em saludesis i m'expliquesis el perquè de tot això, que m'expliquesis que t'està passant, que comptesis amb mi.... Però crec que això es demana molt.

 Avui 4 d'Octubre fa cinc anys i un mes que et conec... Avui el teu nom ha vingut a la meva ment amb tots els nostres moments inolvidables, i per això et dedico aquesta entrada. Per recordar tot el que va ser.

- Que ha hagut del "Que nada ni nadie nos separe"??

#maddays.

Sempre endavant.

Maddays Photographies

- De petits, quan els nostres pares ens portaven a passar un dia a la muntanya, mai ens preocupavem per arribar al cim, sinò en observar tot el que ens envoltava. Nosaltres ens paràvem a veure les formigues, a investigar els petits racons, a mirar sota les pedres... I és així com s'ha de viure, valorant els petits detalls i gaudint cada moment fins l'últim instant.

 Avui no hi ha molt que explicar, simplement ha sigut un dia genial. A l'institut tot ha anat bé, les dues hores de dibuix m'han anat perfecte per evadir-me de tots els meus pensament.  Després ha vingut el gemi a buscar-me i hem passat el dia junts, compartint cada instant de felicitat. Perquè és només quan estic al seu costat, que jo em sento bé, plena de felicitat i d'esperança, però sobretot em sento estimada per una persona que faria tot el possible per veure el meu somriure. Només puc dir que l'estimo, i que per moltes coses que passin sé que sempre estarà al meu costat cuidant de mi, com ha fet sempre.

 #maddays.

Un nou inici comença!

Com descriuriem aquest cap de setmana? La veritat esque han sigut tres dies (comptant divendres) en què han hagut moltes emocions... Normalment, agafaria la part dolenta d'aquest cap de setmana i parlaria sobre ella i de com em sento, però avui m'ha passat una cosa que m'ha fet canviar la meva forma de pensar. Avui, com inici de la meva nova forma de pensar he decidit deixar aquella negativitat que sempre m'envaeix i gaudir dels bons moments. Així que, a partir d'aquest moment només em dedicarè a viure el màxim cada moments, fins a l'últim instant.

Maddays Photographies

Com he dit, avui no parlarè de la part "dolenta" del cap de setmana. Així que no puc dir gran cosa d'aquest cap de setmana, tret que ha sigut genial. Tres dies al costat de la persona més especial que hi ha en la meva vida desde fa dos anys i set mesos. Ell, la meva parella i el meu millor amic, la persona amb la qual vull compartir la resta de la meva vida. Crec que estaràs amb mi quan dic que hem passat mil coses junts, i sempre hem superat els obstacles que s'han interposat entre nosaltres. I a cada obstacle ens hem fet més forts. Totes aquestes coses han anat enfortint la nostra relació fins fer-la indestruptible.  I ara, es quan puc dir-te que t'estimo en cos i ànima, i que això mai canviarà!


Volver a empezar de zero,
 volver a empezar de zero junto a ti!

#maddays.