El temps passa, i de cop i volta, un dia t'adones de com t'has distanciat d'aquelles persones estimades i no has pogut fer res per evitar-ho. T'adones de que han deixat de comptar amb tu i d'explicar-te les seves petites confidencies, de com han deixat de compartitr amb tu mil moments plens de felicitat i mil preciosos somriures que sempre sortien dels vostres llavis... Poc a poc, vas veient com la teva amistat va caient al fons d'un pou, com es perd entre la foscor, i tot i així no ets capas de fer res per evitar-ho perquè sincerament ho trobes indiferent.
'maddays!
No vull que mai s'acabi la nostra amistat
ResponderEliminarI no s'acabarà... Tu no ets una d'aquestes amistats indiferents, tu m'importes molt i si veies que la nostra amistat està apunt de trencar-se, et dic jo que no em quedaria de braços creuats, sino que lluitaria per surtir endavant!
Eliminart'estimo!