El secret! *-*

"El món no és igual quan ho veiem alegres a quan ho veiem tristos"

Sovint, el nostre estat d'ànims influeix molt en la nostra visió del món. Si t'aixeques un dia amb l'estat d'ànims baix, la resta del dia seguirà igual, i per més que vulguis tot ho veuràs gris, estaràs apagada i trista, et donarà la sensació que tothom està igual que tu. Aquella sensació de  que el dia està ennuvolat i no veus per enlloc el sol, la sensació de que res té sentit per a tu. 

Però, si en aixecar-te penses que serà un dia genial i que tot sortirà com tu vols, veuràs les coses d'una  perspectiva diferent, veuràs el món d'una altra forma, ple de colors vius, amb un cel blavos i un sol radiant. Veuràs, que al pensar en positiu el teu estat d'ànim anirà millorant, fins que et sentis bé amb tu mateixa. La cosa canviarà i acabaràs somrient, acabaràs passant un dia la mar d'alegre i et sentiràs feliç.

Amistats perdudes...

Amistats que es perden amb el pas del temps, amistats que queden en l'oblit i mil records que s'esfumen de la ment ... Però de tant en tant, algun petit record sorgeix del fons del nostre subconscient fent-nos recordar aquella bonica amistat que teniem, aquells preciosos moments viscuts. Llavors t'adones que per un moment, tots aquells records que havien caigut en l'oblit tornen ha sorgir i per un instant penses en aquella amistat perduda i en aquella persona que tant anheles... I de cop, comences a recordar mil moments, plens de felicitat i tristesa, amb les seves penes i alegries, plens dels somriures i abraçades que tant ansies... Però sobretot, el que més recordes és aquella bona companyia que estava sempre al teu costat.

'maddays! 

Llibertat.

Estudiar, estudiar i estudiar, és tot el que m'espera aquestes setmanes... I no puc fer res més que evocar aquelles tardes d'estiu, on no hi havia l'estrès per cap lloc, només hi havia pau i tranquil·litat. Aquelles tardes plenes de felicitat i bona companyia, de mil moments immortalitzats en fotografies. I només vull que tornin aquells dies on no hi havia cap preocupació, només vull corre per aquells prats verds on una vegada hi vaig ser, només vull corre cap a la llibertat.

'maddays!

Somnis.

Somnis que ara se t'escapen de les mans, somnis que creus que mai es compliran, somnis que desitjes amb tota il·lusió i esperança del món.  I al cap i a la fi són només somnis ... però qui diu que algun dia no es compleixin? I si algun dia són alguna cosa més que fantasies? I si algun dia formen part de la realitat? No em rendiré, lluitaré per ells i aniré superant tots els obstacles fins arribar-hi,  faré tot el que estigui en les meves mans perquè es facin realitat.
 

- Perquè tots hem de lluitar per aquells petits somnis que tenim.

'maddays!

Anorèxia.

 

- No tinc gana mama ...
-Menjes molt poc filla, alfinal et posaràs malalta!
- Es que no em trobo bé...

Quantes vegades hauré dit això .. Però, què puc fer? Quan veig el plat ple de menjar a la taula, se’m treu la gana de cop només de pensar les calories que porta cada plat. Què vol que m’engreixi més? Que no veu que estic grassa? Estic massa grassa, sóc una foca ... I em miro al mirall i em faig fàstic a mi mateixa, m’odio, odi el meu cos, les meves cames, els meus braços, la meva panxa ... odio cada racó del meu cos. I encara que no mengi segueixo veient-me fastigosa.

Vivim en un món on aquest tema passa desapercebut, on no se li dona la importància que se li té que donar simplement perquè no veiem la gravetat d’aquesta malaltia. Avui en dia, molts adolescents  la pateixen i la majoria d'ells tendeix a ocultar-le i a negar tenir-la.

 'maddays!

Una sensación de paz y tranquilidad.

Cerré los ojos y senti como la suave brisa me azotaba la cara, como mi cabello se ondeaba con el viento creandome una sensación de libertat, como los minusculos granos de arena se me escurrian entre los dedos con un suave cosquilleo. La calidez del sol posandose sobre mi piel. Oí el suave murmullo de las olas y el graznido de las gaviotas revolteando a mi alrededor haciendome sentir una absoluta sensación de paz y tranquilidad.

                                                                                                                                             'maddays!

Una sonrisa ocultadora de una gran verdad.

Le sonreí mientras ocultaba mi verdadero rostro en una sonrisa. Aquel rostro lleno de desesperación  por llorar, lleno de tristeza... Pero ¿que podia hacer? Le habia prometido que estaría bien y que no lloraria, que no me derrumbaría en ningun momento y que lo dejaria pasar hasta que se me olvidase. Pero yo no podia hacerlo, yo no podia olvidar... Asi que me olculte tras una mascara y hice que todo estaba bien. Estuvimos el resto de la tarde juntos y aunque en mi interior habia una niña con el corazon roto, llorando desesperadamente y deseando abrazarle, hice todo lo posible por mostrarme indiferente ante sus abrazos. 

Al llegar la noche, él decidió irse y me quede sola... Pensé en todo lo que habia pasado esa tarde, en todo lo que me habia dicho, en como él habia hecho como si  nada pasase, en todo lo que habia aguantado... Empece a notar, como una lagrima caia por mi rostro, la mascara que habia creado y usado durante toda la tarde desvaneció. I de repente, me derrumbe y caí al suelo, empece a llorar y a preguntarme el porque de todo eso hasta que me quede dormida.

Dicen que si tienes un gran corazón eres una gran persona y te pasan cosas buenas, pero sinceramente, eso no es verdad. Tienes un gran corazón y lo unico que consigues es que te tomen el pelo, jueguen contigo y te destrozen el corazón, sin importarles lo que de verdad sientes... Por eso es mejor ocultarte tras una mascara y no demostrar tus verdaderos sentimientos, es mejor sonreir y hacer ver que todo va bien, cuando por dentro estás destrozado.

Eternament al teu costat!♥

Sincerament ja no tinc paraules després d'aquests dos anys... Hem passat molts moments amor, i et puc assegurar que mai els oblidarè. 

Vas aparèixer del no res i vas donar sentit a la meva vida, em vas donar una raó per aixecar-me cada dia, una raó per seguir lluitant i no rendir-me mai, una raó per ser feliç. 

Has fet moltíssimes coses per mi, que no ser com agraïr-te. M'has tret un somriure en els meus pitjors moments, m'has ajudat amb tot el que has pogut, m'has ensenyat el que és estimar i ser estimada, m'has ensenyat que una persona si vol pot canviar, però sobretot m'has ensenyat a ser millor persona i lluitar per tot allò que vull. 

Vull dir-te que com tu has fet, jo sempre estarè al teu costat i farè tot el possible per veure't somriure, farè tot el possible per fer-te feliç. Perquè la teva felicitat és l'unic que vull. T'estimo eternament i sempre serà així, mai ho dubtis. 

Gràcies per tots aquests moments plens de felicitat al teu costat, gràcies per ser tan increïblement genial, gràcies per tots aquells somriures que m'has tret, gràcies per animar-me en els meus pitjors moments, gràcies per ajudar-me en tot el que has pogut, gràcies per creure en mi, gràcies per donar-me forçes, gràcies per fer-me feliç, gràcies per tot això i més!

29!♥

Una amistat interminable~

Saps? Avui he vist una frase que m'ha fet en recordar-me molt de tu i del Javi; la frase era: "Siempre habrán amigos que te ayudan a levantarte".
Sé que vosaltres estareu allà on jo estigui, allà on jo necessiti ajuda, allà on no pugui somriure passi el que passi; això hem dona forces perquè sé que no estic ni estaré sola, mai. I vull que us quedi clar que vosaltres tampoc. Jo estaré allà on ningú estigui quan necessiteu ajuda, quan no sapigueu a qui demanar ajuda o no sapigueu del que fer, jo estaré allà per donar-vos el meu suport i ajudar-vos en el que més hem sigui possible..
Sou molt grans, sempre que he necessitat alguna cosa heu estat al meu costat i m'heu donat consells i un suport incalculable.. No he necessitat trucar i dir: necessito ajuda; ho noteu, sempre.
Per moltes vegades que os he dit coses que vosaltres no accepteu o que no us sembla bona idea i al final m'he acabat sortint amb la meva, no us heu pica't ni molt menys i això hem demostra com sou, com és la nostra amistat i ho lluny que arribarà!
He comés errors, molts, sobretot l'últim mes del 2011 ja sabeu perquè ho dic, i sí li vull donar voltes sabeu perquè? Per què no teníeu un motiu per enfadar-vos, teníeu molts, moltíssims però que bau fer? Apollar-me en cada una de les decisions i errors que prenia encara que m'avisabau que acabaria malament i que no hem fiés de res. Gràcies per això de veritat..
De veritat us vull donar les gràcies per tot, per els vostres somriures, per els moments viscuts, per les fotos fetes amb gracies i tonteries però que això  demostra que ens ho passem molt bé junts i que mai ens avorrirem estant els uns amb els altres..
Hem podeu fer un favor?
Si us plau, mai deixeu de somriure; passi el que passi, succeeixi el que succeeixi, si us plau.
Quan vosaltres mogueu encara que sigui el múscul més minúscul que teniu a la cara que demostri felicitat, jo ja sóc feliç. Quan les persones que més m'estimo estan contentes, hem torno les persona més feliç del món; m'encanta veure disfrutar a la gent que m'estimo, m'encanta veure somriure, viure sense problemes, sense rallades a la gent que tinc a prop i que no vull que s'allunyin; simplement, m'encanteu.
Bueno, ja sé que us rallo molt amb aquesta cançó, però cada vegada que estic malament me la poso i l'escolto una i altra vegada fins que m'animo. I qui me la va ensenyar? vosaltres.
Altra vegada més hem bau fer somriure amb un simple clik.

http://www.youtube.com/watch?v=9CjDQAIwU8Y

Si tu caus, jo caic; si tu somrius jo sóc feliç♥ 

Us estimo massa, no canvieu mai! 

Sigues única, sigues tu mateixa!

Avui en dia, si no ets com tots ja t'etiqueten d'estrany, i es fiquen amb tu per ser diferent. Però no importa el que diguin o pensin els altres, no importa en absolut. Perquè el que de veritat importa és el que tu penses, si tu et sents bé tal i com ets, res més importa. Si tu et sents agust amb tu mateixa, els demés no importen. No ets cap prototip, i no tens cap estil concret, tu et vesteixes, et pentines, et maquilles com vols.  Tu tens personalitat, i per això t'han de criticar? Clar que no, no deixis que et trepitgin per ser tu mateixa, no deixis que et trepitgin per no ser el que ells volen. Tu ets així, ets diferent als demés, tens personalitat i només per això ja tindries que estar agraïda. Perquè avui en dia poca gent té personalitat, poca gent sap com és ell mateix. Per això et dic, que sigues tu mateixa, sigues única!

Passi el que passi seguirem somrient! (:

Vosaltres sou el millor que tinc, vosaltres sou els meus millors amics, i sou tot el que es pot demanar. Sincerament no tinc paraules per vosaltres... Durant aquest any han hagut mil moments i mil records el vostre costat, mil i un moment plens de felicitat! Que mai oblidarè perquè al vostre costat sóc feliç, vosaltres em feu feliç, vosaltres sou la raó de cada un dels meus somriures! Per això os dic que passi el que passi seguirem somrient, però sobretot seguirem junts! *-* 

Infinitament ETERN!