Tristesa latent..

 No one talks to her, she feels so alone
she's in too much pain to survive on her own
the hurt she can't handle overflows to a knife
she writes on her arm, wants to give up her life
each day she goes on is a day that she is brave,
fighting the lie that giving up is the way,
each moment of courage her own life...

I quan penses que tot havia quedat en l'oblit, tornen a sorgir del fons del teu cor tots aquells records dolorosos que tant ansiaves oblidar... Tornen aquells sentiments, aquelles sensacions horripilants de soletat i d'angoixa que no et deixaven viure, aquella ansietat que et perseguia dia i nit i no et deixava seguir amb la teva vida d'avans, com una persona normal i corrents. I per molt que lluitis i lluitis, mai desapareixen... Sempre estan allà, enterrades en el fons del teu cor, i encara així, no pots evitar que de tant en tant sortint a la llum, deixant-he al descobert, deixant al descobert aquella tristesa latent que amagues...

 'maddays!