Soletat.

"A vegades encara que tinguis a les millors persones al teu costat, pot haver alguna cosa que et fagi caure en la soletat..."

 

 Però el problema està, quan aquest fet es torna continu. Quan dia rere dia et sents buit, com si dins teu hi hagués alguna cosa que faltés, un forat negre en el teu interior, el qual s'aporeda dels teus sentiments, el qual ningú no aconsegueix omplir. Quan nit rere nit derrames llàgrimes entre la foscor, amagat sota els llençols on ningú et pugui veure. Però esque així és la solitud, una profunda sensació de malencolia, un profund sentiment de tristesa que vent bé no saps perquè està allà, però ho està. I l'única certesa que tens en aquests moments, és que vols fugir, vols escabulllir-te entre la foscor, un lloc on puguis aïllar-te del món, on puguis plorar sense pensar en el que pensaràn els altres, un lloc on puguis treure't aquesta màscara de màxima felicitat, que utilitzes per amagar-te, per amagar els teus sentiments, per amagar el teu veritable estat d'anim, aquell que està cansat i deprimit, aquell que només vol estar entre foscor.

'maddays!