En la profunditat del meu cor..

-En aquel momento, pude ver en sus ojos la tristeza y el dolor que había sentido durante todos estos años...

 T'odies, t'odies i et fas fàstic per no saber superar el que un dia et va enfonsar en la misèria, en la solitud ... T'odies per abandonar a la primera de canvi i no seguir endavant, t'odies per deixar que els teus pensaments aconsegueixin frustrar-te al recordar tot allò que vols oblidar. I així és,  tu permets que tot  això passi. Ets tu i només tu, la que decideix quedar-se a casa, tancada a l'habitació, amagant-se sota els llençols i plorant desconsoladament, en comptes d'afrontar-ho d'una vegada i arraconar tot aquest dolor i tristesa que sents en la profunditat del teu cor. 

Pots fer-ho, pots deixar el passat enrere i començar a gaudir del present com sempre has volgut, només has de creure-t'ho...

 'maddays!