Aquest és el meu malson.

Maddays Photographies

Ganes de plorar. M'ofego, la pressió al pit no em deixa respirar. L'angoixa ja està aquí. Torna la foscor i poc a poc m'envaeix en aquell món paral·lel a la realitat. Poc a poc torna la nostalgia i aquells records que tan he intentat oblidar. Deixo de ser jo per ser una ànima perduda que no sap quin és el seu camí. Llagrimes i llagrimes cauen pel meu rostre. El dolor corre per tot el meu cos, mentre que el meu cor està destrossat. Ho noto, desde fa anys està trencat en mil trossets i no se com tornar-l'ho a reconstruir. I l'ho únic que vull és plorar. Plorar feta un cabdell entre els llençols a la foscor. On ningú em vegi, on ningú em trobi...

-M.