petits moments...

Maddays Photographies

Es podria dir que no estic en un dels meus millors moments. Em passo els dies pensan en aquell passat que hi ha mig enterrat en la meva ment. ¿Perque em passo tot el temps fent-me preguntes? ¿Perque no aconsegueixo sortir d'aquesta bombolla? ¿Perque no sóc com els demés i tiro endavant? ¿Perque segueixo donant-li voltes a tot allò? Mil preguntes i cap resposta... Aquest  és el meu problema, deixo que tot això em segueixi afectan. Molts cops em sento perduda en mig d'un món desconegut, d'un món absurd on no hi ha lloc per una noia com jo...

Molts diuen que sóc forta, potser la persona més forta que han conegut, perque després de tot el que he passat encara tinc un somriure als llavis. El que ells no saven es que constantment tinc moments de debilitat, moments en el que tot el meu entorn s'ensorra i la meva petita i fragil ànima queda al descobert. Moltes nits m'he sentit així, fragil com una capseta de vidre, sola en la foscor intentant que aquell dolor tan penetrant marxés, vessant llagrimes fins quedar esgotada. 

Però he descobert que encara que en aquests moments de fragilitat em senti sola, no ho estic. I penso la sort que tinc d'estar rodejada de persones que m'estimen tal com sóc, de poder ser jo mateixa quan estic amb ells. Poder donar-ho tot per aquelles persones és el més gratificant que et pots trobar a la vida. Saber que aquestes amistats són de veritat... m'omple de felicitat.

M.