Petits records sorgeixen de l'oblit...

Jose i jo, fa cinc anys.
(Primera fotoque ens vem fer)

Jose i jo, fa dos anys. 
(L'última foto que ens vem fer)

Perdre a un amic sempre fa mal... Però fa més mal quan és un millor amic.Un amic amb qui has compartit milers de moments, moments únics, plens de felicitat i emocions. Cinc anys al seu costat, cinc anys sent inseparables...

Hem passat mil coses tu i jo Jose, desde moments genials on només hi havia felicitat i amor, fins a moments plens de tristesa on has estat al meu costat abraçant-me i consolat-me, moments on hem estat els dos abraçats i plorant per xorrades. Moments massa intims, diria jo, en els que m'has arribat a demostrat tot l'ho important que era per a tu i com m'arribaves a estimar. Sé que la nostre amistad, no ha sigut com una qualsevol, ja que era algo més profund. Sé que en aquells moments vas fer tot el possible per veure'm somriure i perquè estigues bé, per el simple fet de que m'estimaves. I també hem estat bones temporades enfadats, perquè vaig preferir a un idiota que em tractava fatal avans que a tu que em tractaves genial. Però, tot i així, ho vem superar tot i vem seguir sent bons amics.

Però desde fa un any, tot ha canviat.Al principi vem estar junts (l'estiu passat) i va ser genial, vem tornar a passar moments únics, vaig torna a ser feliç perquè la nostra amistat tornava a ser com avans, però quan ho vaig deixar amb el Carlos va cambiar molt. Poc a poc vas deixar de tenir temps per a mi, poc a poc vas deixar d'agafar-me el telefon ficant l'escusa que estaves estressat amb el insti. Jo et vaig deixar espai, i l'ho únic que vaig fer amb això va ser perdre't.

I ara, no saps quan trobo a faltar aquell amic, aquell germà petit que sempre cuidava de mi, aquell amb qui em passava hores parlant i parlant... Divendres, serà la nitjove de Congrés. I fara un any en aquesta mateixa festa em vas dir que m'estimaves i que t'alegraves de que tot tornes a ser com avans, i em vas jurar que mai més canviaria. Però no se perquè no va ser així. Sé de sobres que divendres ens veure'm, el que nose és si em saludaras o faras veure que no em veus...No ho sé pas, així que ja ho veurem. A mi m'agradaria que em saludesis i m'expliquesis el perquè de tot això, que m'expliquesis que t'està passant, que comptesis amb mi.... Però crec que això es demana molt.

 Avui 4 d'Octubre fa cinc anys i un mes que et conec... Avui el teu nom ha vingut a la meva ment amb tots els nostres moments inolvidables, i per això et dedico aquesta entrada. Per recordar tot el que va ser.

- Que ha hagut del "Que nada ni nadie nos separe"??

#maddays.