21 de octubre de 2012

fàstic.

- A vegades només volem la felicitat, però poques vegades la tenim.

Després d'un cap de setmana fantastic al costat de la persona que més estimo torno a estar aqui. No puc dir gran cosa, només que els pares ja hi son a casa... i amb ells tornen els problemes. Estic tancada a la meva habitació desde llavors, no vull sortir d'ella i sobretot no vull veure'ls. Així que una altra nit sense sopar... El meu estómac ja s'esta acostumant, però jo no. Demà em tornaré a trobar malament, tornaré a sentir aquells marejos i aquella debilitat per el meu cos. Tornaran a envair-me tots aquells records, tota aquella foscor... Tothom em diu que estic aprimant. I la veritat es que jo també ho vec, se'm noten les costelles, no tinc gens de panxa i quan em miro al mirall em vec poca cosa...  No m'agrada aprimar-me, no m'agrada veure'm tant prima, no m'agrada marejar-me cada dos per tres i sobretot no m'agrada sentir-me debil constantment, però no sé perquè ultimament apenes menjo...

#maddays.

No hay comentarios:

Publicar un comentario