Després d'un parell de dies sense escriure aqui estic. No hi ha molta cosa que explicar, el cole de moment va bé (dic de moment perquè encara no m'han dunat la nota de l'examen d'història, que serà suspès).
A casa s'està guai, els papas s'han marxat aVilanova, així que es podria dir que no hi han mal de caps ni crits. La majoria de temps estic sola a casa, però està el tete (i amb ell la zaira i la petitona maria). L'altre dia vaig tocar-li la panxa i es notava un petit bonyet (suposo que seria el cap) la cosa es que em va fer ilu xd. Només falten tres mesos per que neixi, i per una part em fa ilusió i per una altre no, encara que sé de sobres que serà la nena dels meus ulls. Tornan a l'ho d'abans, que estiguin el tete i la zaira a casa té coses bones i dolentes (com tot xd). La part bona és que puc fer el que vulgui i portar aqui vulgui i quan vulgui a casa, ell mai em renya, no es preocupa, així de fàcil. I la part dolenta, esque no respecten res, van sempre a la seva i jo em fico dels nervis.
Canviant de tema, amistats. Les amistats estan una mica complicades. Tendeixo a preocuparme per les antigues amistats, i d'alguna forma ells ja han volat del niu. El javi, el meu millor amic i a qui conec desde els tres anys. Fa un parell d'anys els dos vam repetir quart, i això ens va unir. Desde llavors, em sigut inseparables i sempre he pogut comptar amb ell. Però ultimament, ell ha fet nous amics i encara que em cauen molt bé, casi mai té temps per mi i la Tabby. Sempre que quedem li surt alguna cosa i mai es presenta, avans trucava i avisava però ultimament... ja no ho fa. La Tabby, ara està a l'Hospitalet així que l'ha puc veure més, encara que es per poc temps ja que se'n va al Vendrell a viure, i al gener 6 mesos a Irlanda... La trobarè a faltar.. Avui, hem estat parlant per telefon (demà la veure) i pensa igual que jo. Li passa exactament el mateix que ami, veiem que el javi té els seus amics i no té temps per nosaltres, i nosaltres no tenim res que fer. Ella té a l'Enock i jo al Cés, però si no poden quedar amb qui quedem? En aquest sentit ens sentim una mica soles...
Enfi, després està la Laura, que mai la veig i mai podem parlar (diferents horaris). Ella estudia per la tarde, mentre que jo pel mati. Encara que no són només els horaris, fa molt que la nostre amistad no es el mateix. Resulta sorprenent el que canvia una persona quan coneix a unes altres... Així que es podria dir que desde llavors la nostre amistad es va anar distanciant, i ara no és res de l'altre món. Encara que quan em donen "els meus baixons"sempre està allà, i sobretot sempre m'enten. Suposu que serà perque les dos vem passar per el mateix, bueno per el mateix no, algu semblant. L'any passat li feian bulling a l'institut, sempre hi han persones que volen fer mal i no els importa res deixar-te pel terra. Ella em recordava ami, quan vaig passar per el mateix i sobretot la noia qui va començar amb tot, la Julia (vaig flipar perquè la conec desde petita i haviem sigut bones amigues, i no m'ho esperava d'ella) em recordava a la Paula (ella va fer exactament el mateix amb mi fa un parell d'anys, ella em va destrossar la vida i em va distanciar de les persones més importants de la meva vida). Enfi, que l'ha vaig ajudar com vaig poder. La trucava cada nit, cada matí li enviava un missatge desitjan-li sort, l'animava escribint-li textos on parlava d'un món millor, de l'esperança i la felicitat i de deixar enrera la soletat i la foscor, anava a buscar-la a l'insti i quan quedavem sempre estava fent bojeries perque ella somrigues. Enfi, que feia tot el possible per animar-la, crec que mai he fent tantes coses per alguna persona. Així que, hagin passat mil coses o no, se que no puc deixar d'estar al seu costat, perqué em recorda massa a mi i perquè es com una germana petita. He de cuidar d'ella.
I per últim, està ell. El Cés, la persona més meravellosa que hi pot existir. Hem passat per mil moments, uns bons i d'altres no. Però, m'he adonat que ell per mi és més que una parella. Va apareixa del no res i em va enamorar desde el primer moment, però el que més em va enamorar d'ell va ser que sempre es preocupava per mi. Quan jo estava destrossada per alguna cosa, ell també ho estava al veure'm així. Encara recordo aquell dia en el que em vaig adonar que ell m'agradava de veritat. Apenes haviem parlat desde que ens coneixiem, però amb quatre paraules em va demostrar que de veritat l'importava que jo estigués bé. Enfi, desde llavors sempre que l'he necessitat ha estat allà. És una persona que per molt emprenyats que arribem a estar, si el necessito vindra a ajudarme. És una persona a la qual li dec tot, ja que ell ha aconseguit que poc a poc sorti d'aquella foscor que m'envoltava. Ell sempre m'ha fet somriure ens els pitjors moments, i sobretot m'ha fet veure les coses desde un altre punt de vista. Ell m'ha ensenyat el que es ser estimada per algu i sobretot el que és la felicitat. Ell per a mi és vital, és la meva parella, el meu millor amic i el germà que mai he tingut, aquell qui cuida de mi. Enfi, que després de tot aquest temps, després de tots aquests moments i després de totes les emocions que hem passat puc dir-te que ets absolutament tot i que t'estimare sempre, César eternament et portare al meu cor...
